Vivim en la societat de la velocitat i del moviment. Tot evoluciona i es transforma tan ràpidament que ens hem acostumat a un estat de temporalitat permanent, a una mena de levitació vital a l’espera de la següent actualització. És el signe dels temps. El mitjà (en aquest cas Internet i el flux imparable d’informació que ens desborda) s’ha convertit en el missatge, seguint el famós aforisme del científic i teòric de la comunicació, Marshall McLuhan. Tot canvia i res no roman, com diria el filòsof grec Heràclit. Però ara la transformació s’esdevé de forma immediata.

La mobilitat és una de les grans tendències del segle XXI, en què les ciutats s’han configurat com les grans meques del coneixement i de l’intercanvi humà. Tot i la sacsejada que ha suposat la primera pandèmia en un món veritablement globalitzat, els desplaçaments són imparables i constitueixen un repte per a la governança dels territoris i per a la salut del planeta. Per mobilitat s’entén el conjunt de desplaçaments, de persones i de mercaderies que es produeixen en un entorn físic. Quan parlem de mobilitat urbana ens referim a tots els desplaçaments que es produeixen a la ciutat. Aquests desplaçaments es fan en diversos mitjans o sistemes de transport: cotxe, transport públic … però també caminant o en bicicleta. I tots amb un objectiu clar: salvar la distància que ens separa dels llocs on satisfem els nostres desitjos o necessitats.

La mobilitat del futur està fortament vinculada a la sostenibilitat i a la cura del medi ambient. En aquest àmbit, els avantatges que ofereixen les comunicacions 5G són crucials. El vehicle, connectat de forma permanent amb el seu entorn (vies, semàfors, altres vehicles, etc.), redunda en una mobilitat segura i eficient. Es tracta d’un futur cada vegada més proper que serà possible, entre d’altres factors, gràcies a la baixa latència que garanteix el 5G, que redueix pràcticament a zero el temps de resposta davant d’una possible col·lisió, per exemple.

La tecnologia MEC (Mobile Edge Computing), més coneguda com a processament de dades en l’extrem de la pròpia xarxa, suposa un salt qualitatiu que permetrà accelerar l’arribada del cotxe connectat i autònom. La idea és senzilla. Es tracta de disposar dels recursos (emmagatzematge, bases de dades, processament de la informació) a prop de qui els necessiti, tot evitant d’aquesta manera que les dades hagin de viatjar a un servidor llunyà (“el núvol”). Així es redueix la latència, les xarxes principals s’alliberen de trànsit innecessari, i s’eviten pèrdues d’informació en el cas de saturació.

Les possibilitats són enormes. La indústria de l’automòbil es prepara per al canvi de paradigma que revolucionarà el sector i que ens farà viure un nou concepte de mobilitat. Els fons europeus Next Generation EU poden ser-ne un catalitzador. Les ciutats han de redissenyar tots els seus sistemes de transport públic per entrar en aquesta nova era. Podrem veure autobusos, tramvies i tota mena de plataformes de mobilitat autònomes sincronitzant el seu itinerari amb allò que passa a l’exterior, tot garantint al passatger la màxima seguretat i confort. La velocitat a l’hora de processar les dades també ens canviarà la vida en els desplaçaments. Cal estar preparats.